​

 

 

 

MULTI-TÚ

​

El dolor que representa tenir un cos, la perseverança diària per a qui sobrevisqui. Les dependències a les que estem sotmesos i a l’hora la simplicitat amb la que podríem funcionar. Cóm ens compliquem la vida podent ser-hi tan simples.

El sistema hormonal i les seves complicitats. Les diferències que comporta cada individu i a l’hora les semblances.

Potser te sents únic/a i especial, però no és així. Ets un més entre la multitud. Ets un individu tant fantàstic com el que tens al teu costat. Àtoms ajuntats per l’aleatorietat que donen lloc al que ets avui dia, una casualitat pròpia de la causalitat.

No ets més especial que un ésser que viu en l’altre extrem del món, que un porquet o que una formiga.

Cóm te sents o ets deixes de sentir és tan mínim que quasi bé no te importància, per això ens hauríem oblidar de tonteries com desitjar unes sabates, un anell i pensar més en les coses que ens envolten i tenen un valor inimaginable de calcular. Pur i mer capitalisme en el que tots hi caiem. Consum consum consum! i si són marques conegudes millor!

Quin valor pot tenir una muntanya? L’aire no contaminat que respires? L’aigua que fa que et puguis purificar i tornar a poder continuar de nou quan penses que ja no pots més. Tens la seguretat de que et repararà sense més.

Idolatrar l’antropocentrisme es la pitjor epidèmia que hi ha hagut al llarg de la història.  Avui dia està tan estes i acceptat com el consum d’alcohol. Tothom sap que no està bé, però es permet i fins hi tot se’n fa apologia. És quelcom normal, l’esser humà i les seves necessitats estan per sobre de tot, i ningú ho pot qüestionar. I és que ens trobem d’amunt de la cadena tròfica gràcies al nostre cervell.

Amb aquesta obra vull expressar que som tot el contrari al que ens volen fer creure, volen fer-nos creure que estem molt cansats i per això ens mereixem un premi, i tot això es per a fomentar un consum accelerat i irracional. Sota el meu parer crec que gràcies a aquest cervell justament ens trobem pel d’amunt d’aquestes coses, i no entenc com ens acabem de creure totes les campanyes de màrqueting que duen a terme tot el dia contra nosaltres per únicament aprofitar-se de nosaltres. El bombardeig és constant, des de la TV a anuncis als diaris, cartells, objectes de valor que puguem veure i que ens creen la necessitat de tenir etc. La pressió es bestial, i finalment moltes vegades no ens queda més remei que acceptar el que s’espera de nosaltres sense qüestionar-ho.

Per tan som repeticions, estem seriats, som números, i això vol dir que no som tan especials com ens fan creure. És tot una mentida. Som pesats i repetitius.

Especial seria fer quelcom pel ben comú, no pel be del consum.

Si tan especials creiem que som, agrupem-nos i lluitem per un benestar general sense patiment ni diferències entre cap esser que resideix en aquest món.

 

REALITZACIÓ:

​

L’elecció dels materials i els colors escollits són molt importants.

En primer lloc el suport és fusta, necessitava una base ferma per transmetre una idea de duresa, una base ferma on poder subjectar la idea colossal titànica de les de multinacionals, el capitalisme, la globalització i lliure mercat a la que estem sotmesos. L’elecció del color gris, seguint la teoria de Kandinski 1 , és la barreja del blanc i el negre. El negre simbolitza la possibilitat, una historia que començar, la vida, en contraposició el negre significa la saturació del color, la no possibilitat, la mort. Barrejant-los vull transmetre una certa ambigüitat. Som lliures com a individus, o del contrari no ho som...? Aquesta pregunta oberta queda difosa per aquest color bidireccional.

En segon lloc l’elecció es figures antropomòrfiques femenines, infantilitzades, havien de ser d’un material no pesat, transmetent levitat. Vaig provar amb ciment però no trobava el resultat que volia, així que vaig provar amb un guix molt fi de color blans el qual vaig barrejar amb pigment vermell. Necessitava aconseguir el color de la carn, i amb el que això comporta que fossin cossos imperfectes. Tots són diferents, cadascú te el seu color, les seves anaformitats, forats, textures, uns són més amples, d’altres més estrets, cadascuna de les figures ha requerit el seu temps d’execució i amb elles meditació. La intenció és donar individualitat a cada ser, cóm som les persones, essers diferents imperfectes, febles i trencadissos, com el guix em permet que siguin. L’elecció de que siguin cossos femenins és per donar uniformitat i harmonia a l’obra, vull transmetre una sensació de repetició, de sèrie, fent desaparèixer aquest mar d’individualitats ficades totes en un sac, un mateix camp de visió.

 

El significat és que nosaltres ens creiem essers especials, únics, irrepetibles, i possiblement ho som, i des de la globalització i el capitalisme ho saben i ho utilitzen.

Les grans marques que lideren el món utilitzen estratègies de màrqueting on s’argumenten coses com aquestes, i coses que sorprenentment ens creiem. Possiblement pel bombardeig de informació a la que estem sotmesos en la que moltes vegades no ens deixen pensar. El ritme accelerat actual de la vida que portem, feina hipoteca, fills, estudis, transports on tot es mou tan ràpid, on anem cansats i estressats a tot arreu, també està en el coneixement d’aquests grans titans que propicien el consumisme, és més, són ells qui ho marquen així, es a dir, qui propicien que estem així. Volem treballar molt per poder comprar tot el que anuncien, després ens mostren la antítesis del que proposen. Sense un esperit crític i escèptic es difícil no caure en  oracions tant temptadores com ara les següents.

​

​

​

1.DE LO ESPIRITUAL EN EL ARTE: CONTRIBUCION AL ANALISIS DE LOS ELEM ENTOS PICTORICOS (20ª ED.) (EN PAPEL) 

VASILI KANDINSKY , PAIDOS IBERICA, 1996

​