ALETEIG/ALETEO : El grito de un pez.
​


L'aleteig o "shark finning" és una cruenta tècnica mitjançant la qual s'aconsegueix el denominat cartílag de tauró o aleta de tauró per al consum humà.

L'aleteig o "shark finning" és una cruenta tècnica mitjançant la qual s'obté el denominat cartílag de tauró o aleta de tauró per al consum humà.
Aquest vídeo en loop forma part d'una instal·lació. Acompanya a una pintura en acrílic on es representa a una taurona, sota hi ha un pot de cartílag de tauró per consum humà.
Els fragments de vídeo són extrets dels reportatges documentals Sharkwater: The Truth Will Surface. Tiburón, En las garras del hombre. Canadà.2006. De l'activista i gran combatent pels drets dels taurons, Rob Stewart.
La part melòdica, conformada per dues obres de Paolo Buonvino , Never give up i The Betrayal. Paral·lelament, s'escolta l'alè d'una persona sota l'aigua. Amb una sensació d'ofeg per intentar transmetre la sensació que passen els taurons en ser amputats i retornats al mar, impedits de tornar a respirar i morint al fons del mar en una mena de dansa macabra de va i bé.
La meva intenció és la representació de la magnificència d'un ésser com aquest, en contraposició amb un pot de plàstic on farmacèutiques i empreses cosmètiques juguen amb el futur d'aquesta espècie.
La ridiculesa d'aquest recipient enfront de la grandiositat del tauró, tan gran imponent i admirable, el qual ens acompanya des de molt abans de l'existència de l'ésser humà a la terra.
Des de la manca d'escrúpols en els qüestionables costums asiàtiques, passant per les empreses, i sense oblidar-nos dels consumidors finals. En aquest aspecte les empreses només obtenen guanys, perquè per tal de combatre el dolor d'una artritis, les persones no ens pensen què hi ha d'ètic o no darrere. L'ésser humà ho consumirà segur. La seva efectivitat i tots els poders curatius que s'assegura que té, són fraudulents. Encara més, el tauró té altes dosis de mercuri.

La intenció amb l'obra és impactar. Reflexionar si aquest patiment val la pena a canvi d'una sopa insípida o un col·lagen tòxic pels humans. L'ésser humà com superdepredador ha anat exterminant als taurons.
Alguns es cacen simplement per "esport" (el tauró mako, per exemple), d'altres per aliment o consum.
Els taurons generalment aconsegueixen la maduresa sexual lentament i produeixen poca descendència en comparació amb altres peixos d'interès per al consum humà.
Des de 1962 fins a l'actualitat, els governs de Queensland, KwaZulu-Natal a Sud-àfrica, Reunió a França Nova Gal·les del Sud tenen un programa de «control de taurons» amb xarxes matant altres espècies com dofins i tortugues.
S'estima que 100 milions de taurons són assassinats cada any pels éssers humans. Algunes espècies s'han reduït en més del 90% en els últims 20-30 anys.
Un "santuari de taurons" és una àrea que prohibeix la pesca comercial de taurons. A partir del 2011, quatre països han signat a favor d'això. En 2010, Hawaii es va convertir en el primer estat en els Estats Units en prohibir la possessió, venda, comerç i/o distribució d'aletes de tauró. El 2011, el president dels Estats Units Barack Obama va signar la Llei de Conservació de Taurons. El documental de 2007, Sharkwater exposat anteriorment, es veu com els taurons són caçats fins a la seva extinció. Xina, Taiwan i el Japó s'han resistit a la conservació del tauró.
La Unió Europea ha prohibit aquestes pràctiques, tot i que es continua permitent la venda i consum de cartílag i aleta. Així doncs, ens tornem a trobar amb un consum sol·licitat des d'occident i que s'executa deliberadament sense cap control a països tercermundistes com ara Sud-amèrica, Àfrica, etc.
Al contrari del que es creu, al voltant de 5 persones moren per atacs de tauró a l'any (amb l'augment d'activitats al mar per humans) mentre milions moren de gana.

Per cada humà mort per tauró l'ésser humà mata aproximadament dos milions de taurons.
Les aletes dels taurons es tallen, i els taurons (que encara són vius) són retornats al mar per morir una mort lenta i dolorosa. La caça furtiva o legal d'aquest consisteix a capturar als i les taurones, tallar-los les 3 aletes que són per consum, i tornen als peixos a l'aigua. Aquests cauen al fons sense poder moure's, i com que no poden entrar oxigen i aigua a les seves brànquies, s'ofeguen lentament.