Cafuné és una paraula d’origen Brasiler sense traducció literal a cap altre idioma, és concep com l’acte d'acariciar el cabell d'algú, per endormiscar, contemplar o relaxar.

​

4′33″  es una obra musical en tres moviments realitzada pel compositor estatunidenc de Vanguardia John Cage en 1952.

​

Aquesta instal·lació consta d’una fotografia a color en format rectangular de 100x66cm i de temàtica animalista, és un retrat en escorç vist des de dalt. En ella és veu una ovella de color ocre,  sobre un fons de gespa verda. Sobre de l’ovella podem veure molta llana de caràcter sintètic de diversos colors. La posició de la ovella és dreta i sembla que estigui pastant o quelcom per l’estil ja que no es veu el cap.

​

Al centre de la sala trobem una vitrina on dins hi veiem les restes de l’acció artística. En ella trobem herba, restes del camp i cròtals[1]. Aquests cròtals estan trobats al bosc.

A nivell tècnic la fotografia és l’unic document de les dues accions, junt amb les llanes sintètiques que es van utilitzar per  al’acció. Aquesta no s’ha tractat, el dia estava nublat, i per això els tons de la llana sintètica de colors es veuen tan pujats en contraposició amb els ocres de la Dolly.  Existeix documentació audiovisual, però va ser una acció irrepetible en un lloc irrepetible en un dia i amb una llum irrepetible. No existeix documentació coneguda d’aquesta obra, només el rumor d’un vídeo que sembla que corre per les xarxes.

 

Execució:

Cóm única és la paraula, úniques són Dolly i Lolita i únic el moment de la meva acció amb elles. Durant més de 4 minuts 32 segons vaig fer una acció amb totes dues en diferents dies separats en dos indrets diferents.Vaig voler convidar  a totes dues a ser acaronades, tornant el que les ovelles ens han proporcionat al llarg de tants segles als éssers humans, calor, afecte i protecció. Tot representat en una mena de vall on ella i jo serem el mateix. Representant ser un sol ser.

Durant mes o menys mitja hora, vaig restar en silenci amb la Dolly, coneixent-nos, apropant-nos, lentament la vaig cobrir amb les llanes sintètiques de colors fins que quasi no la veia. Ella no estava lligada ni molt menys, va romandre amb mi tota l’estona mentre l’acaronava i entre ficava els meus dits pel generós cabell que la cobreix. El cabell de la Dolly i les llanes de colors que jo portava es barrejaven en una festa de colors i d’alegria. Precedida per una certa melancolia, tot recordant totes les ovelles que no tenen la sort que te Dolly.

Dolly és una ovella criada a biberó trobada a la cuneta d’una carretera. Segurament devia caure del camió que anava de camí a l’escorxador, des del camió sa mare la devia donar a llum, fora del temps que marca la industria càrnica,  i va tenir la sort de caure d’ell i no morir, un educador d’un centre de menors la va recollir, i la van criar amb biberó a casa seva fins que els veïns de la urbanització es van queixar. Avui dia viu al centre de menors de Justícia Juvenil Oriol Badia a  Guardiola de Fontrubí a Vilafranca del Penedés. Allà en tenen cura els menors i educadors, i no la fan servir per cap activitat humana, excepte per la seva mera companyia.  Dolly viu amb 4 companyes més, ella és molt afectuosa, i està molt acostumada al tracte humà respectuós, és molt bona i dòcil, es deixa acaronar, et segueix et demana menjar, i entén el que se li diu. L’acció artística va ser molt fàcil, ens va ajudar molt. És nota que ella està acostumada als éssers humans com a tals, sense maldat i no concep la idea de “granjer”.

Lolita, és una ovella del Refugi “Les 7 cabretes”Lolita va ser molt més moguda que la Dolly, ella és molt més jove i activa, i ha estat menys en contacte amb éssers humans que l’hagin tractat bé[2]. ANNEX 3.

La van rescatar ara fa 13 mesos, en una granja on crien corders per anar directes al escorxador. Com a la majoria de granges, quan neixen els corders se separen de sa mare i a lamare la passen al grup d’ovelles.

Quan enlloc d’un corder neixen dos, un el deixen amb el grup de corders petits, i l’altre el“ descarten”li treuen a la mare i el deixen en un passadís a l’exterior amb una marca a l’esquena amb spray.

Aquesta marca vol dir que aquest corder no menjarà de la seva mare. La primera pressa al néixer es primordial, ja que ingereixen el calostre, que es un potent nutrient per agafar embranzida res més arribar al món. Si sobreviu  a l’intempèrie i la inanició de llet de sa mare (evidentment més de la meitat moren) se li donarà un biberó de llet artificial dos vegades al dia. Normalment les presses de biberó son cada 2 hores, però a la granja van argumentar que no tenen temps per “tonteries”. Que sobrevisqui una ovella a biberó es molt més difícil que hi sobrevisqui un gos.  Quan Sandra i la seva associació les 7 cabretes  hi van anar a la granja i van estar veient la situació, van haver de escollir 3 corders marcats d’aquell pasadís. D’aquestes tres avui dia només sobreviu Lolita.

Lolita estava sola en la seva especie al nou recinte, fins ara fa dues setmanes, que han rescatat dues ovelles més. Les tracta cóm si fossin dos filles seves, van a tot arreu juntes, i se les estima molt.

 

 

[1]és una aplicació generalment en forma quadrangular que es fixa a l'orella dels bovins, els ovins, el cabrum i els porcs on consta el codi d'identificació.