IPAF

​

Ira que neix del fons del teu ser. Arrasaries amb tot, et descontrolaries sense cap repressió. Ho trencaries tot , cridaries, vomitaries sagnaries de ràbia pel dolor, pel que has vist, per qualsevol motiu, per cap motiu!

​

Por a l’error. Por a les conseqüències com el gos de Paulov. Por a la freda incertesa, a l’error. Por a no ser perfecte o quasi perfecte, por, pavor. Dubtes que et passen pel cap...serà una bona idea?   No  ?  Pinto més  ? ... No te surtis de la ratlla. El negre és brut, obscur, millor no el facis servir.

Doncs faig servir el verd?....no? Por freda que et passa pel cap quan penses en coses que poden passar.

Amor, estima, passió, sexe desenfrenat. Sexe i amor de carícies...no, sexe amor sols.

​

Amor a altres essers, que depenen o necessiten de tu. L’amor al agafar una ma o una pota i fer junts les primeres passes; o en les últimes, acariciant aquella rugosa pell que tant t’ha estimat. La comoditat que et fa sentir algú quan t’estima facis el que facis, per que saps que el seu amor per tu és totalment incondicional, i sempre, sempre tindràs raó, i seràs el millor; sense cap dubte, o a vegades si, per això el verd. Sense ràbia o ira, o sense ells, per això podem entreveure sense transparències el vermell. I ple d’alegries, sinó no és amor, en això no hi ha dubte, groc. Algunes que d’altres llàgrimes, però no gaires...blau.

​

Felicitat en cada nota del dia. La capacitat de poder-la trobar. Felicitat que entra com un raig de sol per la finestra, fixe, estàtic, rumiant...hi pots anar o no, i gaudir de la seva calidesa, només si vols. Felicitat que treu la tristesa del cor, que desfà el gel i en aigua transforma. És un modus de vida, un cop el comences a fer servir ja no pots parar. Si no l’utilitzes es gelarà. Els sentiments s’eduquen, tu ets l’únic amo i senyor/a i ets qui els governa. Repetició fins al canvi:“El positivisme es guisa”.

De tu depèn només de tu.

                                                                                              

Marta Baceiredo Talavero.