 |  |  |
|---|---|---|
 |  |
MIRATGE
Un miratge és un fenomen òptic que consisteix a veure els objectes llunyans com si es reflectissin per sota d'aquests sobre un llac imaginari, o per sobre com si l'objecte tingués un mirall a dalt.
“Cada Document de Cultura és una vegada més un document de Barbarie"
Walter Benjamin.
En aquesta instal·lació ens trobem amb dues parts. Inicialment parlaré de l’obra plàstica; es tracta d’ un mirall de 140x89 cm de forma barroca. Aquest està intervingut amb pintura acrílica. Representat hi veiem un cérvol. El retrat es de front i es tracta d’un pla mig curt que avarca des del pit fins a les puntes de les astes.
Els colors del retrat són ocres, grocs, negres i marrons, la pinzellada és solta, fresca i sense massa detall. A la part central hi trobem els ulls extens. La finalitat es veure a l’espectador cóm se situa dins de l’obra.
En segon i últim lloc, trobem situat dins de la vitrina uns cartutxos i un asta de cérvol. Els cérvols muden les astes cada any, i es poden trobar al terra dels boscos. Els cartutxos d’escopeta de doble canó són els que s’utilitza habitualment per matar als cérvols.
Anàlisis: La caça al nostre país es concep com un esport, es quelcom que es practica de manera natural impunement.
El meu objectiu en aquesta obra és assolir la recerca de l’empatia per part del públic. Emmirallar al que observa, veient cóm intenta encaixar la seva cara dins de la pintura que hi ha dins del mirall, creant com un efecte d’emmirallament en directe. Sense cap nova tecnologia, i allà mateix, just en aquell moment. Persona que observa i cérvol que observa fusionats en una imatge real, o no.
A l’hora jo passaria a ser la observadora de l’obra. Puc veure com el públic empatitza en un animal que viu lliure i que per la seva vellesa i la seva carn és una peça de caça molt apreciada, cóm ho és per a nosaltres els de la nostre espècie.
Aquestes persones tenen un desig adormit de destrucció cap a tot el que tingui vida pel que es podria dir que són persones amb un perfil psicològic que frega l'esquizofrènia, encara que no es plasmi en la seva realitat d'aquesta manera o no s'adoni a simple vista aquesta malaltia.
El 1970 un grup de psicòlegs va realitzar un estudi en el qual les investigacions executades van suposar que un gran nombre, per no dir la majoria, de persones que van cometre crims violents van tenir una infància i adultesa plena de violència cap als animals. Segons el psiquiatre forense John MacDonald la coneguda com "Triada homicida" en l'adultesa d'una persona es basa en: La iniciació d'incendis, orinar al llit després d'haver complert els cinc anys i la CRUELTAT ANIMAL (en el que inclouríem la caça per diversió). Segons un altre article, la persona que no caça per supervivència i ho fa com un joc es pot associar al que en psicologia es diu "Tríade Fosca" i defineix al caçador amb els següents trets: Narcisisme (administració egoista d'atributs i adjectius positius a la seva persona a més de falta d'empatia i compassió pels altres), maquiavel·lisme (comportament i actitud enganyosa, manipulació i astúcia) i Psicopatia (falta de remordiment i tendència al comportament violenta i impulsiu).
